20.5.08

Poesies de mares, pares i iaios




UN DIA DE PLUJA

Quin dia més avorrit,
plouen grans gotes,
tant com botes.
No puc eixir de casa,
estic més trist que una carabassa.

Avorrit i avorrit,
busque que fer,
sense poder eixir al carrer.

Al di he trobat,
algo que m'ha agradat,
es escriure aquesta poesia,
per a que done alegria.

Sense adonar-me he mirat,
a la finestra, i m'he alegrat,
que la pluja ha parat

Pares de Javier Gollart Bolós



La xiqueta

Atengau amb atenció
El que vos vaig a contar.
Açò era una xiqueta
Que li agradava molt somiar.

Un dia creia ser reina
i un altre capità.
De sobte era astronauta
I a la lluna cregué anar.

Tots els dies quant
S'alçava a algun lloc havia anat.
I sense costar-li
Ni un real viatjava més que un rellamp.

Conegué a princeps i reines
A pirates i a soldats
I una nit quant va sortir
va sopar amb un sultà.

Que xiqueta més viatgera
No para mai de dançar
Un dia està a la xina
I un altre a sudà.

Que bonico que es somiar
Perqué ho vius de veritat
I sense gastar-te ni un clau.

Si heu atés el que he contat
Ja sabeu el que heu de fer:
Tancar ulls i desitjar.

I ara....... A començar a somiar.


Pares de Sebastián Beltrán Gómez



Para Luis Alfonso Cuadau

Filiberto el Dragón

Filiberto el Dragón
es un buen amigo de Luis.
Los dos van juntos al colegio
y juntos aprenden a escribir.

Los libros y los tebeos
saben leer a la perfección.
Y todos los deberes hacen
cumpliendo con su obligación.

Filiberto es muy inquieto
y se muestra a veces retozón.
Casi siempre olvida vestirse
y al colegio acude sin calzón.

Y los días de frio en invierno
coge molestos resfriados
y por no vestirse
anda siempre constipado.

Con otros "compas" al campo salen
a dar puntapiés a los balones.
Y en su equipo Luis chuta
a Filiberto que mete los goles.

Y como Filiberto es un dragón
y tiene escamas su cola,
al deslizarse los niños por ella
se despellejan como una caracola.

¡Qué buenos compañeros son!
Luis ahora que es mayor
echa de menos a Filiberto,
su gran amigo el dragón.

Iaio de Luis Alfonso Cuadau


EL MEU GOSSET
El meu gos és tot blanquet
Amb taquetes de color
De color negre carbó
Xicotet com un liró.

Una orella té negreta
I un altra molt blanqueta
És tant viu i saltarí
Que pareix un ballarí.

El meu gosset es diu Hommer
I em vol més que a ningú
Pues jo el trac a passejar
I li done a menjar.

Al meu gosset li agra l'aigua
Sols es vol que mullar
I quan l'omplic la ferrà
Boig es possa a lladrar.

Quin gosset tens més bonic
Tots el miren quan el trac.
Corre corre que no para
I no et deixa descansar.

Sebastián Corral Beltrán

16.5.08

Poesies de colors



Pintant en una fulla poemes
en mil colors s'han convertit
cada página ha sortit
i de les pàgines han partit


El taronja, amic del roig,
company del groc,
juga pels arbres,
passeja per les flors.

El roig està content,
d'ell naix la fresa
la bebem en un refresc
en molta presa.


Ve el daurat,
vestint el blat,
que bonic,
està en el prat.

El blau vist el palau,
ompli l'aire d'amistat,
mentre el rei va abocat,
a menjar-se el plat de cacau.


El groc lluent com el sol,
el sol redó com la col,
la col bollida en el perol.

El blau se'n va a la mar,
puja, puja al cel.
En un dia clar,
es convertix en un vel.


A la mar va el blau,
per vore l'au.
quan ja van a sortir,
va i veu un colibrí.


El blau s'escapa de la mar
a l'arribar la nit,
s'arrima al núvol
de l'aire descolorit


El taronja,
al taronger
l'esponja
al mariner.

M’agrada el verd per les plantes,
M’agrada per a la roba,
M’agrada per a les gegantes,
M’agrada per a la cova.

El verd s’amaga al prat
Corre per l’hort
En el llimac del port
Se m’enganxa com un gat.


Ja tinc el groc,
Que pinta el sabor
Del sabrós albercoc
En arribar la calor

11.5.08

Festival Músic Poetic


El divendres dia 9 de maig, els alumnes de l’escòla de Benavites, varen fer un festival per a despedir a Mónica, una alumna de la Universitat, que estudia magisteri, per que vol ser mestra, i fins el divendres estava en l’escola de Benavites fent pràctiques per a ser mestra.Es pot dir, que el festival anava “dedicat” per a ella.Pel matí, abans del festival, varen estar fent uns exercicis de poesia, per a formar una cançoneta per a la vesprada.Cada alumne tenia que fer redolins amb unes paraules que hi havien a la fulla on els tenien que fer.Quan els varen fer, Mònica i Vicent el mestre, ho varen corregir i els varen dir si ho tenien bé o mal, i si ho tenien mal en que ho podrien millorar.Després per la vesprada, varen anar a la classe dels més menuts i allí va començar el festival.Varen eixir alguns alumnes a cantar el seu redolí.Adrià, un mestre, tocava la guitarra elèctrica. La tocava a ritme de blues i els alumnes que volien cantar, eixien i cantaven el seu redolí amb Mònica.Després, Adrià i Mònica, varen cantar la cançó del “Libro de la selva”.Per finalitzar, alguns alumnes varen anar a buscar a Mónica i li varen demanar autògrafs.

5.5.08

Poemem amb els pares

Ei, ei, ei!!!! Esteu fets tots uns poetes. Arraulit al raconet de la pissarra vaig poder gaudir del vostre recital de poesia. Super-Xuli! Es vareu convertir en autèntics rapsodes.

Penso que ara també els pares poden aprofitar per a lluïr-se com a poetes i escriure els seus poemetes. Val? Us done una pista ben fàcil i sencilla: mireu al blog de Poesia Infantil i Juvenil i ho comprovareu.


Besadetes a tots i totes, grans i menudets.
La il·lustració pertany a la casa de ma tia, la Ratona Ratolina, una rata molt llesta a qui li agrada molt l'art (Dana Radulescu)